dimecres, 12 de desembre del 2007

Cibertextualitat

L'article de Raine Koskimaa El repte del cibertext: ensenyar literatura en el món digital ens introduïx en el món del cibertext (com a nou tipus de literatura) i de la utilitat que li podem donar en l'ensenyament literari.
Aquest article em sembla molt interessant ja que, com diu l'autor, la literatura ha anat canviant amb el naixement de les noves tecnologies. Això no vol dir que la literatura impresa no existisca sinó que ha aparegut un nou tipus de literatura, la literatura digital. I hem de ser conscients d'aquests canvis . A l'hora d'ensenyar literatura hem de partir del context en què es va escriure una peça literària, tant context històric com cultural, per poder entendre-la. Però, alhora, hem de tenir en compte el context en què es troba el lector, ja que pot haver-hi un distanciament temporal que oferisca una visió de l'obra totalment diferent, producte dels nous mitjans usats per l'estudi. Per tant, considere a l'igual que l'autor que hem de tenir en compte la vida diària per veure com és reflectida en la literatura i les seues conseqüències en la realització i interpretació textual.
Un altre aspecte a destacar d'aquest article és les possibilitats pedagògiques que podem aplicar a l'ensenyament literari. D'entre aquestes possibilitats trobem els debats en línia basats en el rol, l'aplicació de diversos mètodes de visualització d'estructures literàries a la pantalla de l'ordinador, discussió literària en línia i , per últim, els blocs literaris. Aquestes diverses posibilitats em semblen molt interessants segons els grups en què impartim la docència, donat que, en la majoria de casos, els nostres alumnes tenen un nivell informàtic d'usuari com a mínim i són donats a fer ús de les noves tecnologies per trobar informació. Els blocs serien fàcilment aplicables en una de Batxillerat i, alhora, l'alumnat faria un ús de la llengua estàndard per opinar.
Per últim, Raine ens parla dels cibertextos com nova modalitat literària. Són obres literàries que utilitzen el mitjans digitals en xarxa, afavorint així la potenciació de la imaginació de l'usuari. Aquest, per a mi, un camp que em queda per explorar.
Bé, sols em queda adreçar-vos a l'article en qüestió que estic parlant i que podeu trobar a l'adreça http://www.fundaciobromera.org/pub/pdf/Modul_3/koskimaa.pdf.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Literatura i noves tecnologies

No us ha passat que quan llegim ens deixem endur per la imaginació? Imaginem com són els personatges, els llocs on es duu a terme l'acció, què succeirà al capítol següent, etc. És per això que jo crec que la literatura, a banda de transmetre valors socials i culturals, és imaginació.
Què us sembla si un dia poguérem esdevenir autors d'un conte, d'un poema, ... sense ser experts literaris?
Això és possible actualment gràcies a les noves tecnologies.
La ponència que dissabte 10 de novembre es va dur a terme a càrrec de la professora de la UOC Laura Borràs ens ho demostra. Tots sabem que les noves tecnologies estan presents en la vida quotidiana, tant d'adults com dels joves.
Laura Borràs ens va demostrar que no hem de veure les noves tecnologies com una amenaça, un obstacle en la lectura de llibres o en l'ensenyament. Al contrari, ens poden aportar avantatges. És per això que ens va aclarir conceptes com literatura digital (que actualment s'està introduint dins dels àmbits literaris) i literatura digitalitzada (llibres impresos que s'estan passant a format informàtic), conceptes als quals també fa menció Raine Koskimaa al seu article ¿Qué es la literatura digital? Una panorámica general de la literatura digital: de los archivos de texto a los e-books. i que m'han semblat importants de definir, ja que actualment encara hi ha un desconeixement d'aquestos dos conceptes per part d'aquells que Laura va anomenar "immigrants digitals" (és a dir, aquells que ara ens estem introduint en les noves tecnologies), en els quals m'incloc a mi mateixa.
Així, aqueixa literatura digital és la que permet potenciar la nostra imaginació, ja que existixen textos digitals on nosaltres podem canviar el final de la història, els protagonistes, etc.
Per tant, no hem de veure els canvis com una cosa negativa sinó, al contrari, positiva. Les noves tecnologies ens aporten una nova vessant per practicar tant la literatura com la llengua, i aquesta nova vessant no té perquè anul·lar la tradicional (el llibre imprés).
Per acabar, agrair la nova visió que ens va aportar la professora Laura Borràs sobre les noves tecnologies i el seu ús.