La novel·la Carmen recull el personatge creat per Mérimeé i que tothom coneix per la posada en escena de l'òpera de Bizet. Aquesta novel·la és una mostra dels arquetipus socials i com la vida i l'amor fan canviar els éssers humans.
La novel·la va ser publicada el 1845 i l'editorial Bromera ha fet una represa d'aquest clàssic de la literatura universal.
2 comentaris:
Aquest llibre és tot un clàssic de la literatura universal. Versionat en diverses gèneres (òpera, narrativa,etc.) ens demostra que l'amor de vegades ens fa embogir.
NURIA CHICO VILLEGAS
MITJÀ DE SAX
MÉRIMÉE, Prosper. Carmen. Editorial Bromera
Per a començar dir que, el llibre de Carmen tracta de una historia de amor i odi entre un contrabandista paio i Carmen, que es una dona gitana. El títol del llibre penso que es molt senzill, evident i poc original pel part del autor. Qualsevol persona que beja la fotografia i llitja el títol pot imaginar-se que la novel•la parla de la historia de una dona.
El llibre consta de diferents parts. La primera part es la introducció. Ací el autor parla de ell, de les seues obres publicades, de la seua vida,etc. Cal dir que jo considero que aquestos aspectes no son massa importants per a la novel•la; tan sols la última part de la introducció es interessant perquè allí és on es comença a parlar de la historia que es conta a continuació i de les personatges que van aparèixer a la obra.
Després de la introducció comença el capítol primer, on ja es centra al llegidor en una historia que li van contar al autor del llibre. Aquí en parla que Mérimée (autor) es un arqueòleg que viatja a Andalusia amb un guia per a trobar cosses per al seu treball però que pel camí es troba amb Josep “el Navarrès”, un bandoler. Aquí el autor ja comença a contar una historia de com es aquest Josep, que coses feia i com li va conèixer. El guia en aquest capítol ja deixa a soles a Mérimée i de ara en abans Mérimée deixa els seus estudis de arqueologia i comença a contar les aventures que li van passar i el que li va ocórrer amb aquest bandoler.
El segon capítol es molt mes llarg ja que es on Josep li conta a Mérimée la historia de com a arribat a ser bandoler. La historia de aquest home gira al voltant de Carmen, des que la va conèixer. Josep ens parla des la carcel i Mérimée estava allí amb ell perquè havia anat a recuperar un rellotge que li havia robat.
El capítol tercer es on es desenvolupa la historia de Josep realment, on es conta tot el que li va ocórrer.
Per últim està el capítol quart. De aquest capítol ja sens parla a la introducció que hi han edicions que ho porten i altres edicions que no ho porten, aquesta edició que jo me llegit si que ho portava i bull dir que segons la meua opinió es un capítol on es parla dels gitanos, les seues costums, historia, des quan existeixen, per on hi han al mon, etc. i per això penso que no es necessari per a entendre la novel•la i per a mi tampoc es interessant. Per altra banda, al final del llibre existeixen proposes didàctiques que tampoc considero interessants ni necessàries per a entendre el llibre.
Com a conclusió dir que el llibre es un poc avorrit perquè, encara que la historia de amor que ens conta Josep m’agrada’t moltísim, el llibre per a llegir te moltes partes que m´han sigut molt pesades. Penso que el llibre seria molt millor si tan sols llegiren els capítols ú, dos i tres; la resta es pot deixar sin llegir i la història seria la mateixa i mes senzilla.
Publica un comentari a l'entrada